martes, 10 de julio de 2012

Retorn al jardí d'Epicur

He fet un llarg periple digital des del 2009  en que vaig començar amb els blogs, però recentment el facebook s'emporta una gran part del meu temps, tot i que procuro no tenir més de cent amics o mig
amics,trobo que és una ocasió de saber activitats insospitades, concerts i altres esdeveniments amb facilitat.
Si algú encara em segueix, m'agradarà saber-ho.
Benvinguts a casa vostra, com diu aquell matiner de Cat. radio. i una salutació ben cordial a tots.

domingo, 3 de enero de 2010

LES FESTES DE NADAL I D'ANY NOU

Es un canvi de ritme en la vida de cada dia, dies de reunions amb família i amics, de comprar algun obsequi, d'escriure mails, més que no pas postals com abans, visitar llocs on fan concerts pessebres vivents, i de repassar el que volem fer l'any n ou que ja truca a la porta.
El fred i al neu aquest any han arribat ben tard, però han arribat i sembla que tot va una mica més poc a poc, ens hem de posar i treure molta més roba i mitges o mitjons, ens hem d'alimentar una mica més que a l'estiu amb aliments més calòrics.
Aviat arribaran els Reis Mags d'Orient, amb les cavalcades a tots els pobles de Catalunya, recollint els desigs dels infants en unes cartes, aquestes sí en paper, que es faran realitat o no, depenent de factors tan diversos com l'economia, l'ordre de prioritats de la família i altres circumstàncies.
Hi ha un sector de població que acostuma a sortir de casa cap a destiacions diverses, a esquiar, a veure uns parents, o a conèixer altres paisos que en aquestes dates frueixen de temperatures més càlides. Uns i altres carregats de màquines de filmar o de fotografia, carregadors de tota mena, algun ordinador, els móbils i tot l'equipament necessari.
Hi ha també qui per aquestes dates, té el record molt viu dels que ja en han deixat, i mira de reconstruïr aquells moments viscuts en el passat...
Tots un moment o altre brindarem per l'any que comença i cantarem alguna nadala nostàlgica i fin l'any que vé en que el cicle es tornarà a repetir.

Unes bones festes per a tothom!

martes, 24 de marzo de 2009

RELLEGINT EPICUR

Es una tasca molt plaent retrobar vells amics, llibres que són a l'abast sempre i que recordem amb molt d'afecte perquè ens vàren obrir nous camins , nous coneixements. Avui he rellegit "L'epicureisme" de Jean Brun, publicat per Presses Universitaires de France l'any 1969.

Al jardí on Epicur rebia els seus deixebles, es parlava sense exhibir dots oratòries ni retòriques, sense discussions dialèctiques. La frugalitat, la senzillesa, el domini sobre un mateix, eren els trets que caracteritzaven els filòsofs del jardí, nom amb que es coneixien a Atenes.

Als afores de la ciutat buscant la pau i la calma, cercaven viure lluny del soroll i d'acord amb la natura. El desig de fer a la persona l'amo del seu propi destí, era la finalitat principal.
Tot i que s'hi percep una clara una tendència a l'hedonisme, en aquesta escola filosòfica, hi ha una percepció molt acurada del que els nostres sentits reben i els afectes o el rebuig que proporcionen.

El plaer per als passejants del jardí, consisteix doncs en l'absència de sofriment físic i de les preocupacions de l'ànima, tot escollint les sensacions plaents i rebutjant les que no ho son.

Una filosofia de la vida ben necessaria: només allò que condiciona el nostre benestar és important, procurant allunyar en la mesura del possible, allò que que desgasta inutilment el cos i l'ànima..

lunes, 23 de marzo de 2009

PASSEJAR I PENSAR

Moltes vegades passegem sense adonar-nos que el fet de passejar és una font inesgotable de sensacions que preparen l'esperit per al diàleg tranquil, sigui amb un mateix o amb altres persones.
En aquest diàleg rau la possibilitat d' imaginar, de constatar, de confirmar, de somniar, de fabular, de filosofar etc.
La calma i el silenci endreça les prestatgeries del nostre intel·lecte de forma força automàtica, esborrant aquelles impressions que pe ralgun motiu no ens han estimulat prou positivament com per recordar·les, o bé es tracta de simples sensacions que romanen a l'estil de la magdalena de Proust, en altres prestatgeries diriem que no tan conscients, però no per aixó menys vàlides.
Les ressonàncies de tot el que veiem i sentim durant el passeig, s'acomoden perfectament fent un acompanyamnt a mode de background o banda sonoro-visual de tot allò que anem pensant i fluidifica el discurs mental , en el sentit de donar més harmonies a la totaliat del nostre tema o temes.
Si passegem en companyia aixó també és vàlid amb la condició que l'interlocutor estigui igualment interessat en aquest acompanyament de la natura a més de la nostra parla si es que volem comunicar-nos mentre ho fem.
Desconec amb tot detall com ho feien Epicur i els seus deixebles-amics, però probablement seria quelcom semblant.