martes, 24 de marzo de 2009

RELLEGINT EPICUR

Es una tasca molt plaent retrobar vells amics, llibres que són a l'abast sempre i que recordem amb molt d'afecte perquè ens vàren obrir nous camins , nous coneixements. Avui he rellegit "L'epicureisme" de Jean Brun, publicat per Presses Universitaires de France l'any 1969.

Al jardí on Epicur rebia els seus deixebles, es parlava sense exhibir dots oratòries ni retòriques, sense discussions dialèctiques. La frugalitat, la senzillesa, el domini sobre un mateix, eren els trets que caracteritzaven els filòsofs del jardí, nom amb que es coneixien a Atenes.

Als afores de la ciutat buscant la pau i la calma, cercaven viure lluny del soroll i d'acord amb la natura. El desig de fer a la persona l'amo del seu propi destí, era la finalitat principal.
Tot i que s'hi percep una clara una tendència a l'hedonisme, en aquesta escola filosòfica, hi ha una percepció molt acurada del que els nostres sentits reben i els afectes o el rebuig que proporcionen.

El plaer per als passejants del jardí, consisteix doncs en l'absència de sofriment físic i de les preocupacions de l'ànima, tot escollint les sensacions plaents i rebutjant les que no ho son.

Una filosofia de la vida ben necessaria: només allò que condiciona el nostre benestar és important, procurant allunyar en la mesura del possible, allò que que desgasta inutilment el cos i l'ànima..

lunes, 23 de marzo de 2009

PASSEJAR I PENSAR

Moltes vegades passegem sense adonar-nos que el fet de passejar és una font inesgotable de sensacions que preparen l'esperit per al diàleg tranquil, sigui amb un mateix o amb altres persones.
En aquest diàleg rau la possibilitat d' imaginar, de constatar, de confirmar, de somniar, de fabular, de filosofar etc.
La calma i el silenci endreça les prestatgeries del nostre intel·lecte de forma força automàtica, esborrant aquelles impressions que pe ralgun motiu no ens han estimulat prou positivament com per recordar·les, o bé es tracta de simples sensacions que romanen a l'estil de la magdalena de Proust, en altres prestatgeries diriem que no tan conscients, però no per aixó menys vàlides.
Les ressonàncies de tot el que veiem i sentim durant el passeig, s'acomoden perfectament fent un acompanyamnt a mode de background o banda sonoro-visual de tot allò que anem pensant i fluidifica el discurs mental , en el sentit de donar més harmonies a la totaliat del nostre tema o temes.
Si passegem en companyia aixó també és vàlid amb la condició que l'interlocutor estigui igualment interessat en aquest acompanyament de la natura a més de la nostra parla si es que volem comunicar-nos mentre ho fem.
Desconec amb tot detall com ho feien Epicur i els seus deixebles-amics, però probablement seria quelcom semblant.