PASSEJAR I PENSAR

Moltes vegades passegem sense adonar-nos que el fet de passejar és una font inesgotable de sensacions que preparen l'esperit per al diàleg tranquil, sigui amb un mateix o amb altres persones.
En aquest diàleg rau la possibilitat d' imaginar, de constatar, de confirmar, de somniar, de fabular, de filosofar etc.
La calma i el silenci endreça les prestatgeries del nostre intel·lecte de forma força automàtica, esborrant aquelles impressions que pe ralgun motiu no ens han estimulat prou positivament com per recordar·les, o bé es tracta de simples sensacions que romanen a l'estil de la magdalena de Proust, en altres prestatgeries diriem que no tan conscients, però no per aixó menys vàlides.
Les ressonàncies de tot el que veiem i sentim durant el passeig, s'acomoden perfectament fent un acompanyamnt a mode de background o banda sonoro-visual de tot allò que anem pensant i fluidifica el discurs mental , en el sentit de donar més harmonies a la totaliat del nostre tema o temes.
Si passegem en companyia aixó també és vàlid amb la condició que l'interlocutor estigui igualment interessat en aquest acompanyament de la natura a més de la nostra parla si es que volem comunicar-nos mentre ho fem.
Desconec amb tot detall com ho feien Epicur i els seus deixebles-amics, però probablement seria quelcom semblant.